És molt important planificar be l'excursió abans de sortir de casa, s'ha de sortir amb tota la informació disponible tant respecte a la meteorologia com al perill d'allaus.
En el butlletí del perill d'allaus no pretén autoritzar o prohibir l'excursió, és tant sols una font d'informació sobre el perill d'allaus i l'estat del mantell nival, la tria de l'itinerari i la decisió de sortir o no a muntanya és vostra, encara que cal ser prudents i fer cas dels consells que dona l'escala de risc.
Quan consulteu el butlletí de perill d'allaus no us fixeu tant sols en el número donat, car en el butlletí hi ha informacions que us poden ajudar molt alhora de planificar l'itinerari, com la presència de plaques al vent, l'humidificació del mantell, previsió meteorològica etc.
Quan consulteu el butlletí de perill d'allaus no us fixeu tant sols en el número donat, car en el butlletí hi ha informacions que us poden ajudar molt alhora de planificar l'itinerari, com la presència de plaques al vent, l'humidificació del mantell, previsió meteorològica etc.
Així doncs abans de sortir de casa haurem de:
- Consultar el butlletí de perill d'allaus i la previsió meteorològica.
- A partir de la informació obtinguda, planificar l'itinerari adaptant-lo a la situació de perill prevista.
- Si es possible consulteu a les persones que coneguin la zona com ara guardes de refugi.
- Mai oblidar el material de seguretat ARVA, pala i bastons sonda.
- Adapteu l'excursió a les dimensions del grup i la seva preparació tant tècnica com física.
L'ARVA la pala i els bastons sonda
Abans de sortir a més a més del material habitual de muntanya, no heu d'oblidar mai el material de seguretat. Cada persona ha de portar un ARVA (aparell de recerca de víctimes d'allaus) una pala, una sonda o be uns bastons sonda (telescòpics).
És un aparell emissor/receptor que permet la localització immediata d'una persona colgada per la neu. Es tracta de l'únic mitjà que permet buscar ràpidament una persona colgada de forma autònoma i just desprès de l'accident, aquest fet és d'extrema importància car segons la corba de supervivència d'una persona colgada per la neu:
- Si la víctima es treta abans de 15 minuts de ser enterrada té gairebé el 100% de probabilitats de sortir-ne amb vida (si no ha estat mortalment ferida durant l'allau i si rep l'ajuda mèdica necessària).
- Entre 15 i 45 minuts desprès de ser enterrada la probabilitat de supervivència passa del 93% al 25%, és la fase d'axfissia.
- A partir dels 45 minuts tant sols poden sobreviure les persones que poden respirar, s'entra aleshores en la fase d'hipotèrmia.
Per tant no es pot perdre ni un minut en buscar les víctimes, és per aquesta raó que cadascun dels components de l'excursió han de portar un ARVA.
Abans de sortir cal assegurar-se que l'ARVA està en perfecte funcionament i que l'utilitzem correctament, per això haurem de seguir els següents passos:
- Connecteu l'ARVA i comproveu que funciona, és aconsellable canviar les piles regularment
- Poseu els ARVA dels diferents components del grup alternadament en emissió i en recepció per comprovar que el seu funcionament és totalment correcte.
- L'ARVA ha d'anar ben lligat i el més a prop possible del cos, per tal de no perdre'l en cas d'accident. No ha d'anar mai a dins de la motxilla ni en la butxaca del "Gore".
- Es recomanable fer pràctiques de recerca de víctimes. Un dels components del grup pot amagar l'ARVA i els altres es dediquen a buscar-lo, això permet de ser més eficaços en cas d'accident. Aquesta pràctica és força divertida de fer, proveu-ho!.
LA PALA
Un ARVA sense una pala és com una bicicleta sense pedals. La raó és que la neu deposada per una allau és molt dura. Per enretirar 1 m3 de neu amb la ma tardarem al voltant d'una hora amb la pala tardarem uns 10 minuts, i ja hem vist que treure la víctima ràpidament és essencial.
En el mercat existeixen diferents tipus de pales d'alumini o de plàstic que pesen molt poc i són molt resistents.
En el mercat existeixen diferents tipus de pales d'alumini o de plàstic que pesen molt poc i són molt resistents.
LA SONDA I ELS BASTONS SONDA
Aquests són molt útils per acabar de localitzar la víctima que hem trobar amb l'ARVA.
De sondes n'hi ha de diferents tipus i llargades són resistents i pesen poc.
Són pràctics també els bastons telescòpics ( o bastons sonda) encara que no són tant llargs com l'anterior.
De sondes n'hi ha de diferents tipus i llargades són resistents i pesen poc.
Són pràctics també els bastons telescòpics ( o bastons sonda) encara que no són tant llargs com l'anterior.
SOBRE EL TERRENY
Com distingirem les zones d'allaus.
Les allaus són un fenomen recurrent, es adir es produeixen sempre en els mateixos indrets. Les zones on es produeixen allaus per una banda tenen unes característiques topogràfiques determinades i per l'altra el pas de les allaus hi deixa tot un seguit de rastres especialment sobre la vegetació. Aquestes dues característiques fan que les zones d'allaus es puguin identificar amb relativa facilitat. A continuació teniu tot un seguit de criteris que us ajudaran a identificar les zones d'allaus:
CRITERIS TOPOGRÀFICS
Altitud
|
Allà on els vessants no superen els 1700-1800 m, generalment no es produeixen allaus degut a una elevada temperatura i a una precipitació nival inferior que fan que el mantell tingui poca potència i desapareixi ràpidament no donant temps a produir-se el fenomen (FURDADA et. al. 1988)
|
Pendent del vessant
|
Les allaus es produeixen en la majoria dels casos en pendents que oscil·len entre 28º i 45º. En els vessants amb pendent superior generalment no s'hi acumula prou neu com per a produir el fenomen excepte en climes marins. En vessants amb pendent inferior a 30º la neu no s'inestabilitza excepte en períodes perllongats d'escalfor que l'humidifiquen molt.
|
Orientació del vessant respecte als raigs solars
|
En els vessants orientats cap al sud es produeix amb més facilitat metamorfismed'isotèrmia i de fusió, l'estabililització del mantell nival és més ràpida que en vessants nord. Pel contrari hi serà més fàcil que es produeixin allaus de neu humida, compte amb les altes temperatures.
En els vessants nord es manté més temps el risc d'allaus de neu recent i la probabilitat d'allaus de neu humida és menor. |
Vessants a sotavent, presència de cornises
|
En els vessants a sotavent s'hi pot arribar a acumular molta neu degut al transport de la neu pel vent. Moltes vegades aquestes acumulacions es poden identificar per que van acompanyades de cornises.
|
La pala
|
Superfície més o menys regular llisa amb lleugera curvatura situada a la part superior d'un vessant. S'ha d'anar amb compte amb les pales, gairebé sempre constitueixen zones de sortida d'allaus.
|
Canals
|
Compte amb les canals, moltes vegades són zones de trajecte de les allaus.
|
Vessants oberts
|
Quan observeu un vessant sense vegetació ni grans blocs, amb els pendents i altituds indicades anteriorment penseu que es pot tractar d'una zona d'allaus.
|
Perfil longitudinal del vessant
|
Els vessants convexos afavoreixen el desencadenament de les allaus, al contrari dels vessants còncaus que tendeixen a estabilitzar el mantell.
|
CRITERIS DE VEGETACIÓ
Manca de vegetació.
|
Les allaus en el seu moviment destrueixen el bosc, si observeu zones sense bosc (on n'hi hauria d'haver) podeu sospitar la presència d'una zona d'allaus.
|
Zonació vertical del bosc
|
El pas de les allaus en un vessant produeix una zonació vertical del bosc de manera que podem observar una alternança de franges amb bosc de coníferes i franges sense vegetació o alternança de franges de bosc de coníferes amb franges de bosc de caducifolis o arbusts. Les zones sense vegetació o el bosc de caducifolis o arbusts corresponen a les zones d'allaus.
|
Zonació longitudinal del bosc
|
En algunes zones d'allaus s'observa una gradació en el tipus de bosc. Així en la zona superior (on les allaus són més freqüents) apareix prat alpí, més avall tindrem prat d'arbusts, generalment nerets, a continuació bosc de caducifolis, per últim en la part baixa del vessant apareix el bosc autòcton de coníferes, normalment esclarissat i amb alguns arbres malmesos.
|
Arbres que creixen protegits darrere d'obstacles
|
Si en un vessant observeu arbres que creixen darrera resalts rocallosos que els protegeixen, és provablement per que esteu dins de zona d'allaus.
|
Bosc esclarissat
|
Si la magnitud de les allaus no és gaire important no arriben a destruir completament el bosc sinó que els arbres queden malmesos o arrencats selectivament.
|
Acumulació de troncs
|
En la seva zona d'arribada les allaus acumulen la fusta dels arbres que han arrencat al seu pas.
|
Arbres amb la copa escapçada
|
En lloc d'arrancar tot l'arbre moltes vegades les allaus tant sols els hi escapcen la copa quan aquests queden protegits darrera resalts rocosos o per el mateix mantell nival. també és un fenomen característics de les allaus de neu pols.
|
Branques trencades
Senyals d'impacte en els troncs |
Fenòmens produïts per l'impacte de la neu i dels materials que aquesta arrossega sobre la vegetació
|
Arbres retorçats i ajaguts
|
Quan l'allau no arrenca l'arbre, aquest queda ajagut (fenomen característic en els caducifolis) i desprès tendeix a redreçar-se, quedant el seu tronc retorçat.
|
És la neu estable?
Els criteris enumerats a continuació us poden donar tot un seguit
de pistes per deduir si el mantell nival és estable o be inestable.
Pot el temps empitjorar la situació?
|
Informació obtinguda de:
http://www.iea.ad/crecit/Comportament%20de%20seguretat.html
Més informació:
http://www.feec.org/Feec/hivern_feec.htm
