L'esquí de muntanya o esquí alpinisme és una modalitat dels esports d'hivern, que consisteix en pujar muntanyes nevades amb esquis i amb pells de foca per després baixar esquiant per l'itinerari escollit.
Aquesta disciplina de l'esquí requereix una formació i tècnica adequada i una bona forma física.
Tècnica
Aquesta disciplina de l'esquí requereix una formació i tècnica adequada i una bona forma física.
Tècnica
Pujada amb esquís als peus.
És la manera més habitual de pujar i la que ens ocuparà la major part de l'horari efectiu de la sortida. Hi ha diferents qüestions a tenir en compte, que a continuació s'explicaran.
1.1 Tipus de Voltes
a) Volta progressiva.
És la més senzilla, per utilitzar en pendents poc pronunciats. Consisteix en anar decantant, a cada pas, els esquís en la direcció on volem anar.
b) Volta clàssica.
S'utilitzarà en pendents suaus, en els quals ja no podem realitzar la volta progressiva. És farà de la següent manera: partint de la posició d'esquís paral·lels anirem obrint i tancant en petits angles els esquís de manera successiva com si volguéssim imitar unes agulles de rellotge fins aconseguir la direcció desitjada.
c) Volta Maria.
És la volta bàsica en l'activitat d'esquí de muntanya, la mes utilitzada, en un terreny pla: partint dels esquís paral·lels i amb els dos pals clavats al costat oposat al qual volem girar, aixequem l'esquí del costat cap on volem girar fins a posar-lo vertical tot situant la cua d'aquest al mes a prop possible de l'espàtula de l'altre esquí. Pivotarem l'esquí enlairat sobre la seva cua fins a deixar-lo reposar el més paral·lel possible i en sentit contrari al que no hem mogut; ens recolzarem en els pals, per mantenir l'equilibri.
Recuperarem l'altre esquí sense aixecar-lo tant com el primer fins a situar-lo paral·lel al costat de l'altre, evidentment en la mateixa direcció, desprès de girar aproximadament 180º.
Recuperarem l'altre esquí sense aixecar-lo tant com el primer fins a situar-lo paral·lel al costat de l'altre, evidentment en la mateixa direcció, desprès de girar aproximadament 180º.
d) Volta tirolesa.
Em aquest tipus de volta cal remarcar dos moviments:
1) amb el pals clavats a cada costat i més aviat el de la muntanya cap enrera, col·loquem l'esquí de la vall mitjançant un gir de quasi 180º per damu8nt l'esquí de la muntanya quedant amb les cames creuades i un esquí tocant amb la cua l'espàtula de l'altre.
2) Clavant els dos pals al costat de la muntanya i recolzant-nos-hi farem un gir a l'altre esquí de 180º, enlairant la cua i fent-lo pivotar sobre l'espàtula, i amb la cama ben estirada cap enrera perquè la cua no toqui la motxilla.
1.2 La traça
La traça és la conseqüència sobre el terreny de l'aplicació de totes les voltes. Si durant l'estiu els camins i les fites marquen el traçat que hem de seguir en les ascensions i travessies, a l'hivern desapareixen sota la neu, aleshores haurem d'utilitzar el nostre instint per crear una línia imaginària que després seguirem i que es convertirà en traça. La traça és el camí en l'esquí de muntanya i els companys que ens segueixen agrairan un traçat intel·ligent que facilitarà la reducció del cansament en l'ascensió.
No és fàcil fer una bona traça, però hi ha uns criteris generals que ens ajudaran a tenir-la:
No és fàcil fer una bona traça, però hi ha uns criteris generals que ens ajudaran a tenir-la:
- Hem d'intentar guanyar alçada d'una manera regular.
- Evitar la línia de màxim pendent.
- Buscarem llocs idonis per fer les voltes, evitant els llocs exposats.
- La traça serà sempre la mateixa, tant el primer com l'últim del grup.
- Evitar la línia de màxim pendent.
- Buscarem llocs idonis per fer les voltes, evitant els llocs exposats.
- La traça serà sempre la mateixa, tant el primer com l'últim del grup.
.jpg)
1.3 Progressió en diferents terrenys.
a) Pla.
En cas que el terreny sigui realment pla, el millor és treure les pells. La tècnica d'avanç dependrà de l'estat de la neu, però es pot aplicar, tant com sigui possible, la tècnica de l'esquí de fons, o bé aquest principis:
1) Deixem relliscar els esquís, no els aixequem,ens cansarem més.
2) Desplacem el pes del cos una mica endavant.
3) Guardem l'equilibri en els esquís, no en els pals.
4) Portem un ritme constant.
5) Per anar més ràpits podem fer pas alternatiu o de patinador.
b) Pujada amb ganivetes.
La neu dura o gelada les ganivetes augmentaran la seguretat i la rapidesa remuntar un pendent gelat. El moment precís de posar ganivetes no existeix, depèn de la confiança i seguretat que tingui cadascú.
c) Pujada sense ganivetes.
1) Amb neu dura i sense ganivetes. En una pujada suau i sense seguir cap traça podem millorar la progressió si emprem els següents recursos:
- pujar per la màxima pendent.
- Fer que toquin la neu el caire i mitja pell de foca.
- Donar cops de cantell per trencar la neu.
- Fer que toquin la neu el caire i mitja pell de foca.
- Donar cops de cantell per trencar la neu.
2) Neu crosta. Hi ha diversitat de neus crosta com sistemes per pujar-hi. Hem de decidir si avancem trencant la crosta, si es fràgil o no, si ens aguanta mitjanament. El sistema de trencar-la es fer passos curts clavant el caire amb cops de peu a cada pas. Si no volem que es trenqui la crosta, cal fer passo llargs, sense cops de taló, repartint el pes entre els esquís i els pals, i clavant el mínim els caires. Si podem pujarem pel màxim pendent.
3) Neu Primavera. Els problemes que ens ocasiona la neu primavera són: mullada de pells, evolució pesada i lenta ja que tot se'n va avall, i allaus, encara que no gaire perillosos.
4) Neu Pols. Ens portarà problemes diferents segons sigui humida o seca. La humida ens farà pans de neu a sota de la fixació i a les pells. A més si alternem entre les dues neus, el millor es posar ceres a tot arreu.
2) El descens en l'esquí de muntanya.
En el descens aplicarem les tècniques de l'esquí alpí. A l'hora del descens el nivell tècnic de l'esquiador serà determinant. Com que la seguretat ha de ser el factor bàsic, s'han d'evitar les floritures, que poden provocar més caigudes i més desgast físic. Quan estem preparats per fer el descens hem de ser conscients de diferents factors:
a) Qualitat de la neu.
La podem trobar en qualsevol estat, de pols a dura i de primavera a crosta. Per això un bon esquiador anirà variant la seva tècnica en funció de la qualitat de la neu. En neu pols aplicarem un simultani, si la neu és dura serà millor una cunya i quan trobem la neu crosta, en la majoria dels casos, serà aconsellable trencar-la amb alternatiu si les forces ens acompanyen.
b) El pendent.
La possibilitat de baixar esquiant un pendent fort ve condicionada pel nivell de l'esquiador i la qualitat de la neu. Fer descensos en pendents de mes de 40º requereix un bon nivell tècnic i físic. Normalment fent esquí de muntanya procurarem evitar pendents superiors als 30º, com a mesura de seguretat
És aconsellable estudiar bé el terreny per on baixarem i així evitar perills innecessaris.
És aconsellable estudiar bé el terreny per on baixarem i així evitar perills innecessaris.
Material
Per poder fer esquí de muntanya es necessita tenir un equip especial, sense ell no es podria practicar aquesta activitat, aquest equip el podem anomenar:
- Esquís.
- Fixacions.
- Ganivetes.
- Pells.
- Pals.
- Calçat.
- Material complementari.
Esquís.
Els fabricants han optat per crear un model específic per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Han estat construïts amb l'idea de ser lleugers possible i al mateix temps resistents. És un esquí pensat per ser fàcil de manejar tant a la pujada com a la baixada, en neus fàcils i pesades. Això s'aconsegueix amb una espàtula tova, mentre que l'estabilitat en neus dures i gelades s'aconsegueix mitjançant un centre dur. Normalment té un forat a l'espatula i a la cua per poder muntar una camilla d'emergència.
Fixacions.
La fixació és l'element que mantindrà unida la bota amb l'esquí. La seguretat i el pes són els elements més importants a l'hora d'escollir una fixació. Hem de tenir en compte els següents punts de seguretat:
- Seguretat en caigudes laterals i frontals.
- En la pujada no limiti el angle del talo.
- Construcció senzilla, lleugera i a la vegada de gran duresa.
- Mataries que suportin baixes temperatures.
- Facilitat per canviar la fixació de pujada a baixada sense treure els esquís.
- Regulació conjunta per a la pujada i la baixada.
- Mínims racons on la neu pugi fer pans i bloquejar els mecanismes.
Com un accessori important tenim l'alça, que serveix per disminuir el pendent i així augmenta el rendiment perquè es treballa amb el peu més planer.
Ganivetes.
Ganivetes o grampons d'esquí permeten una marxa més segura quan anem de pujada per la neu dura. És important que el muntatge sigui simple i ràpid. La seva resistència a la deformació ha de ser mínima. Aquest mecanisme ha de suportar baixes temperatures i el gel. Hi ha dues modalitats de ganivetes, les fixes i les mòbils.
- Mòbils: van acoblades a la part mòbil de la fixació, així quan aixequem el peu també s'aixeca la fixació i la ganiveta, permet una progressió més ràpida al no arrossegar-la.
- Fitxa: són les que van acoblades a l'esquí, sempre estan en la mateixa posició.
Pells de Foca.
Per progressar en terrenys que fan pendent es fa servir la pell de foca antiderrapant, feta de material sintètic. Les propietats més importants són:
- Resistència a la formació de pans de neu sota la pell
- Diferents graus d'absorció d'aigua.
- Resistència al lliscament cap endavant.
- Comportament antiderrapant en neus dures.
- Adherència de l pell a l'esquí.
Atenent a la forma d'enganxar-se a l'esquí podem diferenciar dos tipus de pells, les tensades, que pràcticament ja no es fan servir, i les adhesives.
Pals.
S'ha de procurar que siguin resistents i al mateix temps lleugers. Hi ha models que es poden convertir en sondes i n'hi ha d'altres d'extensibles que permeten la regulació de la seva alçada mitjançant un mecanisme de pressió.
Calçat.
Són Botes d'esquí de muntanya especialment dissenyades per aquesta activitat, que permeten la flexibilitat a l'hora de la pujada i en canvi són rígides a l'hora de la baixada. Són de plàstic i cal tenir cura del boti interior, sempre hauria d'estar sec.
Material Complementari.
A part del material que es necessita per practicar a la muntanya a l'hivern, com la roba d'abric i el material alpí, com piolet, grampons cordino, etc. depenen de la dificultat de la sortida s'ha de fer esment als següents materials:
- Pala
- Sonda
- Aparell de recerca de víctimes d'allaus (ARVA)
- Ulleres
- Crema solar
 |
| Añadir leyenda |
Estat de la neu
La neu
evidentment la neu és l'element bàsic i indispensable per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Per tant és important intentar conèixer-la. Hi ha diferents tipus i qualitats de neu, cada una amb les seves característica.
- Neu fresca: és la neu que acaba de caure, normalment serà una neu seca, amb poca densitat (100Kg/m3), no es deixa empedreir.
- Neu pols: La seva estructura és a base d'acumulacions de volves de neu amb poca cohesió, quan s'esquia amb neu pols provoca que s'exeiqui.
- Neu ventada: aquesta neu es conseqüència de l'efecte del vent i el resultat pot tenir diferents qualitats de neu, sempre, però serà més dificultós esquiar sobre aquest tipus de neu.
- Neu dura: és una neu compactada.
- Neu gelada: El procés de fusió i gelada han estat determinants per fer desapareixa les valves de neu i per tant la neu serà una superfície llisa i brillant.
- Neu humida: Bé per la pluja o per la temperatura elevada que fonen part de la neu, la neu humida es una barreja de neu amb aigua, quan la proporció d'aigua és més gran mes densa és la neu i per tant serà més humida.
- Neu Primavera: No es un tipus de neu concreta, sinó que va canviant segons avança el dia. A les primeres hores del dia la neu és dura, al augmentar la temperatura passa a ser pols i transformar-se finalment en humida. Per la tarda es forma una capa de neu costra al comença a baixar la temperatura.
- Neu costra: tenim una primera capa de neu dura i a sota una capa de neu doba. Hi ha diferents tipus de neu costra:
- Una placa de vent sobre una capa de neu pols.
- Una capa de neu en fusió-geleda sobre una capa de neu pols.
- Una capa de neu en fusió-geleda sobre una capa de neu humida.
Els allaus.
Sense cap mena de dubte, els allaus és un dels perills més gran que té un esquiador de muntanya. La característica més problemàtica és la seva incertesa a l'hora de produir-se. Tenim diferents tipus d'allaus:
- Allau de placa: Es tracta de l'allau d'una placa de vent. L'ancoratge del fons té poca resistència. Quan un esquiador passa per una placa, pot tallarla fàcilment anul·lant l'ancoratge superior, també pot provocar un petit desplaçament de la placa trencant els ancoratges laterals i inferior, si tenim en compte que l'ancoratge de fons està poc cohesionat, malauradament, és quant es donen les condicions que provocant un allau.
- Allau de neu pols: La neu pols té una cohesió molt petita i també té una densitat molt baixa, desaprès d'una gran nevada, donades aquestes característiques, es poden produir allaus si el terreny és inclinat.
- Allau de neu primavera: L'escalfament i fusió de la neu redueix la resistència dels ancoratges, enclòs el del fons per on pot corre l'aigua. La neu primavera té una gran densitat i per tant pesa molt, el recorregut d'un allau és petit i lent, no te molt perill.
Com guardar d'una manera còmoda les pells de foca
